Relacions Int.

Per què Associated Press està relacionada amb les polítiques exteriors?

La relació entre les agències de notícies i les polítiques dels països en els quals treballen sempre ha estat bastant estreta, tot i que no es mostra d'una forma oberta. Perquè les agències de notícies busquen una imatge de pluralitat.

Des de el seu naixement han tingut una relació amb els seus països, quan aquests van començar la seva època colonialista i necessitaven més informació de territoris més extensos. Igualment que les nacions es repartien el món durant el colonialisme, les agències també se'l repartien per zones d'influència, segons la influència del seu país.

En el cas de guerres, tractats i conflictes les relacions continuen sent recíproques. Durant la guerra de Cuba entre Espanya i els EUA, Associated Press va abandonar el seu pacte amb les tres grans agències europees -Havas, Reuters i Wolff-. AP també tingué tensions amb Havas (actualment France Press) després de la guerra de 1898, ja que aquesta dominava els territoris guanyats pels EUA i AP no hi estava d'acord. Un altre exemple en el qual les proposicions de llei afectaren a les agències de notícies fou el cas en que la UNESCO proposà un projecte que va sancionar a aquelles agències que distorsionessin informació de forma intencionada. Aquesta proposta provocà que els EUA amenacés amb abandonar-la, tot i el suport dels països socialistes. Així els EUA aconseguiren aturar una norma que no afavoria a les seves agències.

La Primera Guerra Mundial també va afectar als pactes entre agències, ja que aquestes servien a potències enfrontades. Així s'acabà amb l'antic pacte entre les quatre grans agències.

La relació ideològica entre les agències i els estats també fou palpable sobretot durant la Guerra Freda, ja que hi havia agències que cobrien les noticies d'un sol bloc; la TASS soviètica i la DPA alemanya donaven suport a les potències comunistes. AP donava suport al bloc capitalista, degut al seu origen nord-americà.

La relació entre la política i les agències de notícies es pot demostrar en l'existència d'algunes agències i alguns projectes impulsats des de el món de la política. Un clar exemple es el projecte ILET, plantejat pels governs dictatorials de l'Amèrica llatina sobre l'anomenat Plan Cóndor, que plantejava la creació d'una agencia de notícies llatinoamericana controlada pels governs.

Totes aquestes relacions es demostren en l'acusació que feu un professor marxista de Finlàndia el 1970, quan digué que les agències disposaven d'informació deformada respecte el tercer món i seleccionaven les notícies d'acord amb el seu país d'origen.

Reflexions actuals:

En una entrevista per a "El gen períodistico" Pedro Brieger exposa les seves idees sobre el fet que comporta que les agències occidentals monopolitzin la informació de l'Amèrica llatina.