Conclusions
Associated Press i totes les agències de notícies són una necessitat del món actual i han actuat per a convertir els diaris, la ràdio, la televisió i en els últims temps internet en el que són actualment. La idea de vendre notícies als mitjans de comunicació fou brillant, ja que ha permès que qualsevol ciutadà pugui conèixer un fet noticiós quasi a l'instant en qualsevol lloc del món. D'aquesta manera van modificar els horitzons d'aquesta professió.
Les agències de notícies van sorgir a través de la cooperació entre entitats de la informació i l'acció humanitària. Però el propòsit del benefici sempre comporta enfrontaments. Aquesta ambició va comportar el sorgiment de les grans agències, mundials o internacionals. Aquestes mediatitzen la informació que després reenvien al món, per la qual cosa només es veuen les notícies des del punt de vista de les agències. El seu punt de vista està estretament relacionat amb el seu país d'origen, que habitualment es situa en algun estat d'Occident. Per tant, la informació que es transmet al món, la qual nosaltres consumim i relacionem amb la veracitat, no és del tot vertadera realment.
La realitat es modifica a través de la mediatització, ja sigui per omissió, per la jerarquització que se li dóna o bé per l'enfocament que aquesta rep. A trets generals, el públic no creu que la informació sigui manipulada: creu que això no succeeix en democràcia o només insten a l'alteració de continguts alguns mitjans que reben el suport de certs sectors. Realment, però, el consumidor no se'n adona que la mediatització és utilitzada per tots els mitjans; tant els que gaudeixen d'una bona fama com els que no.
En conclusió, les agències de notícies han permès que la informació flueixi arreu del planeta i que el gran públic conegui l'actualitat d'una manera més o menys alterada, sense entrar a valorar el grau d'intencionalitat d'aquest fet. Per tant, les agències, i dintre d'aquestes AP, encara que potser la que menys pel fet d'estar constituïda com una cooperativa, són mercaderes amb una doble cara. La primera, la que mostren al món. La segona, l'oculta i alhora la més real: aquella que amaguen i corrobora que en el dia a dia informen seguint unes pautes properes a la subjectivitat i la parcialitat, perquè un mateix fet no es veu amb els mateixos ulls, per exemple, des d'Iraq que des dels Estats Units.
